l'altra sos llabis de clavell desclosos
hont lo somrís placèvol may se fon;
eixa'l cabell de seda que rosseja
com la claror primera del matí,
s'escampa,'s rutlla, s'esbadía, oneja,
riu que trena ses ones ab or fi.
Ab má atrevida una li trau l'espasa
y en ella's mira com en clar espill,
com nin que juga ab una ardenta brasa,
sos tendres dits posant en greu perill.
Mes ja tallant les herbes que'l sostenen
y testes sostenintles per llur peu,
al cavaller totes plegades prenen,
signántlosho rihenta Flordeneu.
De violers y molses en llitera
ab silenci lo duhen al estany
hont friçosa una góndola l'espera,
com lo cisne de gebre dins son bany.
Així en son breç de vímets y ridorta,
sens adonársen son angèlich nin,
una amorosa mare lo transporta
en plácit sòn mentres está dormint.
Pàgina:Canigó (1901).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat validada.
