La nostra terra aymada,
que de Mahoma sota'l jou vivía,
com un guerrer armada
empeny los sarrahins vers l'Occident.
Lo comte Berenguer de Barcelona
aixampla sa corona,
Catalunya's desvetlla escamarlada,
cama ençá, cama enllá del Pirineu,
com damunt son corcer una amaçona
que s'adormí una estona,
venint de abrahonar un semideu.
A l'áliga real es pariona
que ab cada ala domina
un vessant de la serra gegantina.
Derrocat lo titánich Almansor,
del islamisme vespertina estrella
¿quí sab si algun nostre héroe fórmidable
ha d'aixecar sa espasa immensurable
de gran conqueridor?
¿Quí sab, quí sab si ab ella,
sa corona y sa llar veyent petites,
á un gran realme ha de donar les fites?
chor d'homens de paratge
Partim ab tro de guerra,
com temporal que baixa de la serra;
la llagostada mora
llancèm per sempre d'eixos camps afora,
aprés los llaurarèm:
Pàgina:Canigó (1901).djvu/186
Aquesta pàgina ha estat revisada.