Aquesta pàgina ha estat revisada.
un infant
Dins una alba de llum serena y pura
jo'l veig enarborarse,
rejovenit y lliure:
dos justos de l'altura
tot baixant á recèbrel veig somriure;
de l'un la noble y bélica figura
se sembla al que ara puja del desterro,
y ab ells veig abraçarse;
l'altre es hermós com pomeró en abril,
chor de monjos
Aquell deu ser lo comte Tallaferro,
aquest l'hermós Gentil!
oliva
Gloria al Senyor; lo núvol de tristesa
que amortallá tant temps l'ánima mía
com los núvols del cel se va desfent;
la nit recula empesa
per la claror del día
que riu en la finestra d'Orient.
