Aquesta pàgina ha estat revisada.
tot ho deixí per eix recó de cel.
Sovint fins á l'aurora
un èxtasis diví'm lligava fora;
quant l'albadella6 me cridava al chor
un dematí, la porta era tancada;
jo demanava entrada,
ningú'm sentí, ningú, sinó'l Senyor.
Ell m'enviá dos ángels amorosos
ab una escalad'or.
Ditxosos, ¡oh! ditxosos
los que pujan, ¡oh Creu! per ta florida
brancada, arbre de vida,
que'l fruyt del cel nos du;
per pujar de la Gloria al goig sens mida
l'escala d'or ets tu!
chor de sants
Flecte ramos, arbor alta.
sant vicens7
Abaixaulos, ¡oh Creu! cap á Colliure.
