Pàgina:Canigó (1901).djvu/176

los de sant pere de roda

Quant de Cósroes l'espasa flamejanta
cremava de David la ciutat santa,
en son etern, inderrocable soli
tremolá la ciutat del Capitoli.
Lo papa Bonifaci, en barca ayrosa,
lo cap del Príncep dels apóstols posa,
penyora que á tu't fía,
¡oh Catalunya, oh dolça patria mía!
La empeny ab má amorosa
la mar, vers hont comença'l Pirineu,
al peu del Cap, de Venus trono un día,
que suplantá la Creu.
Los mariners á ses divines plantes
de les reliquies santes
estojan lo tresor.
Al riure l'iris de la pau hi tornan
y'l tabernacle adornan
garlandes de verdor.
Ab llur mantell les eures lo cobreixen
y aritjols y ridortes li guarneixen
un maig de cel que'ls ángels fan florir.
Vehent que Sant Pere escull lo Verderari
per son reliquiari,
li fan una capella,
d'hont brotá, com la flor de la poncella,
de Sant Pere de Roda⁴ 'l monestir.