Aquesta pàgina ha estat revisada.
chor de monjos
Per entre la boyrada que s'esqueixa
á Catalunya's va veyent més gran,
pujant de feixa en feixa
per les espatlles d'eix turó gegant.
L'aurora lo corona
de raigs d'argent ab nívea madeixa
que d'or se va tornant.
Lo bes últim li dona
l'estrella matutina,
perdentse entre l'aurífera boyrina,
com entre cabells rossos un brillant.
¡Oh! salve, Catalunya,
la fosca nit s'allunya,
la nuvolada's fon,
y com áurea corona gegantina,
lo sol se posa en ton puríssim front.
la goja de mirmanda
Adeu, cèltica vila de Mirmanda,
per no tornar me'n vaig,
may més veurás les gojes en garlanda
d'una banda de riu á l'altra banda
dançar pe'l mes de maig.
Tes cases d'una á una hi veurás caure
