Aquesta pàgina ha estat revisada.
com un esqueix del arbre,
del Pirineu lo Canigó s'esbranca.
Peró la Creu nos guía,
de nostra companyía
ni de nostres cabells no'n caurá un;
ni mòures pot la fulla
sense que Deu ho vulla.
En nom de Deu, amunt.
chor de gojes
Avall los hermitans y cenobites,
com est palau no'n daura un altre'l sol;
si volen ferne monestirs y hermites
per darshi ab ángels cites,
per son platxeri Flordeneu se'l vol.
Mes ¡ay! com fortalesa
que escala per set bandes l'enemich,
nostra montanya es presa
al sò d'himnes monástichs y canturies
de cent campaneríes al repich.
Anèm, anèm! nostre palau s'aterra,
trencades ses columnes de cristall,
y ¡ay! com la neu que coroná eixa serra,
nostra gloria que's fon va riu avall!
