Pàgina:Canigó (1901).djvu/158

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y una obra concebeix sa fantasía
que, abans de veure la claror del día,
naix, posa tronch y branques, y floreix.


Ja tot ho veu: sa creació de marbre
es com dins la llevor altívol arbre,
maravellosa flor dins grana humil;
tot ho veu fet, sinó lo frontispici
que corona ha de ser del edifici,
d'aquella imatge d'or cara gentil.


Enamorat artista, lo somía
de nit, ne fa dibuixos cada día,
que al veure l'endemá rebat al foch,
y, no podentne'l pensament distraure,
embasta nous projectes que han de caure
també en oblit, com dins la mar un roch.


En l'hora de soláç un día crida
los monjos sota'ls arbres de l'eixida:
fa tres díes que, allí, de sol á sol,
ab son bácul dibuixa, escriu y esborra,
com les ones del mar damunt la sorra,
quant suaument les brega'l ventijol.


—Miraula aquí,—los diu, y la Portada
contemplan per son geni dibuixada,
l'historia de la santa religió,