Aquesta pàgina ha estat revisada.
y oblidá prompte, d'aquells llaços
en la presó,
sos fills, sa esposa y sa maysó.
Com fil de plata
que lliga al pla la serra ingrata
de Puig Pedrós,
lo riu la Tet, desde Lanós,
tot fent joguines,
á besar baixa les ruines
del monestir.
Lo cavaller fins al Capcir
segueix á estones
del riu febrós les clares ones,
caçant, cruel,
lo coll-vert d'or, d'ales de cel,
bech groch y negre,
que al aixecar lo vol alegre,
més que un aucell
ala-pintat, sembla un joyell
de pedres fines
fet per les sílfides y ondines.
Nostre prior
trobál un día ab son amor
y ab veu amiga
li parlá aixís: «Cal que us ho diga,
no ho podeu fer
de rebutjar vostra muller
per una fada!»
Quant ho sentí sa enamorada,
picá de peus,
del Orient per tots los deus
jurant finir
