Pàgina:Canigó (1901).djvu/133

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que recaptavam més que l'or,
altars de marbre,
olaustres d'estil feixuch y barbre
hont cisell tosch
les feristeles d'aquell bosch
grabat havía;
teníam ampla conrería
hont lo pobret
era guardat de fam y fret.
Mes ¡gran desastre!
de tot aixó no'n queda rastre;
en un moment
la revinguda d'un torrent
ho ha esborrat
y es com si may hagués estat!


En la solana
que presideix la Tor cerdana,
massa á plaher
d'Enveig vivía'l cavaller.
Sa pobra esposa,
de son distret amor gelosa,
pregava a Deu
que li tornás lo marit seu,
massa amorós
de l'encantada de Lanós,
d'ençá que un día,
com lliri d'aygua que s'obría,
dintre l'estany
ell la ovirá prenent un bany.
Caygué en sos braços