Pàgina:Canigó (1901).djvu/132

Aquesta pàgina ha estat revisada.

EXALADA

En Aquisgran
Carles lo Many un día estant,
sol de l'historia
en lo mitj-día de sa gloria,
en trono d'or,
de duchs y prínceps ab la flor
de tots los pobles,
doblant humils ses testes nobles,
cinch monjos vells
ab pobres hábits y burells
se presentaren
y ab greus sospirs aixís parlaren:


«Rey adorat
que per estendre son regnat
Deu al món dona,
més que pe'l ceptre y la corona
gran per lo cor,
ohiu, si us plau, nostre clamor.
En Exalada,
vora'l camí de Llivia á Prada,
monjos ahir
teníam temple y monestir,
horta florida,
vells pergamins que'l cor no oblida,
llibres de chor