millor ventura no troba,
floretes de Sant Joan,
de romaní y farigola,
y ab elles fent una creu
del mas la llindá'n corona.
Quan arriba'l seu galant
á la casa entrar no gosa;
ella li diu desde dins:
—¿Donchs per què't quedas defora?
—Perque'm barras lo portal
ab les flors d' aqueixa toya.
—¿Un ramellet te fa por?
—Me fa por d'aspi sa forma.
—No es d'aspi, no, que es de creu;
si't fa por, no ets cosa bona.
—Donchs so'l maligne esperit
que les ánimes se'n porta.
Si no fos lo ramellet
la teva fora ma esposa,
avuy jauríam plegats
en mon jaç de foch y sofre.—
D'ençá que aixó succehí,
ribera amunt del Garona,
lo matí de Sant Joan,
desde'l Cantábrich a Rosas,
les nines del Pirineu
posan un ram a la porta.
Ha escoltat lo romanç un vell fallayre,
y rebatent irat la falla en l'ayre,
de tras-cantó sortintli, s'acara ab lo joglar;
Pàgina:Canigó (1901).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat validada.