Pàgina:Canigó (1901).djvu/123

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Entre'ls dos comtes caminant Oliva
al front de la guerrera comitiva,
com davant la boyrada hermós estel,
estrany presentiment en ell s'aviva,
dintre son cor fent degotarhi fel.


Al veure, mentrestant, que may tornava,
al bell Gentil son escuder cercava,
guiat entre cingleres pe'ls pastors;
estona havía que pe'l bosch rodava
quant sentí més amunt sospirs y plors.


La riera seguint de Comalada,
arriba á un gorch que aplega la suada
del front escardalench de Tretzevents;
una congesta hi há damunt gelada,
que may vejeren fosa los vivents.


En gran anfiteatre la timbera
s'arqueja cap al cingle de Batera,
y, gola immensa del ferreny titá,
lo que es avuy un gorch y ampla gelera
tal volta fou lo cráter d' un volcá.


La neu allí al hivern s'arremolina,
glaçantse en l'escalada gegantina
d'aquell roquer, fantástich colisseu,
y avuy al desglaçarse sa ruhina,
l'apsis apar de trocejada seu.