Pàgina:Canigó (1901).djvu/12

surten rius de guspires de tot cayre,
com si's vejessen entre terra y ayre
los llamps y los cometes en guerra sabrejar.

Dels fallayres al ball la gent s'atança,
les nines deixan la primera dança,
y un dels joglars² , al vèures tot sol ab los fadrins,
llança, ab quimera mossegantse'l llavi,
eixa cançó de verinós agravi,
com un grapat de vívores y negres escorpins:


LO RAM SANTJOANENCH

Lo día de Sant Joan
n'es día de festa grossa,
les nines del Pirineu
posan un ram á la porta,
d'ençá que una n'hi hagué
d'ulls blavenchs y cella rossa,
tenía una estrella al front
y á cada galta una rosa.
Un fallayre li ha caygut
al ull, ¡malhaja la brossa!
n'apar un esparverot
que fa l'aleta á una tórtora.
Lo matí de Sant Joan
la tortoreta se'n vola,
se'n vola voreta'l riu
á cercar ventura bona.
Un ramellet cull de flors,