Pàgina:Canigó (1901).djvu/116

desde'ls aspres relleixosde Tretzevents?
Atravessa la planacom un serpent,
entafurat entre herbes,boscos y grenys,
per engolir los morosá cents, á cents.
La Fo'ls pastors ne diuhen,y es un avench
ahont turbants s'enfonzanarreu arreu,
cimitarres, ballestesy ballesters,
senyalers y senyeres,poltro y jenet.
Sos ulls no l'oviravandesde Reynés
pujant per les garriguesde Monferrer.
Los que'n surten, demananales al vent,
fugint dels que'ls segueixencom tro al llampech,
com al ferro que aixafalo martinet.
Més enllá de Coll d'Aresy Font de Tech,
Roca-Colom blanquejacom una neu;
los colomins que hi níanfugen esquerps,
fugen á voladuriesay! com fan ells.
Abans de gayre passansobre Ull de Ter,
ningú s'hi atura á beure,tots tenen set,
los cristians, los morosy llurs corcers,
y sols cau de sagetespluja batent,
sagetes que corsecancom llamps en sech.

Si tenen set que'n tingan,prompte beurán,
mes no glopades d'aygua,sinó de sanch,
de sanch de guerrers morosy cristians.
Ja al comte Tallaferroli'n va rajant,
reobríntseli la nafradel día abans.
Veyent que se li adolla,son cor decau:
—¡Oh Guifre, 'l comte Guifre,mon bon germá!
atúrals tu y fereixlos,ara si may.—