Pàgina:Canigó (1901).djvu/114

al Rosselló devallacom una allau
que creix ab lo que trobatot rodolant.
Quant trobe a Tallaferro,los dos germans,
de moros, si no fugen,bé'n xafarán!

Aixís que Tallaferrode l'aygua surt,
los ballesters arribande Besalú,
ab los archs á l'espatlla,lo dart al puny.
Se'n pujan y aspilleraná dalt d'un puig,
coronat d'olivarda,grèbol y bruchs,
per rebre als de Mahomaposantse á punt,
posantse á punt de bátrelsò ser batuts.
Los moros que corríanab gran esbull
de la Salanca als cinglesde Queribús,
vers lo port de Colliurequant veuhen fum
aquell que menos corresembla que brunz.
Los mena un gegant negremolt rabassut,
lo nom que'ls seus li donanes de Gedhur.
Quant veu les naus en flama,la sanch li bull.
Les abelles quant veuhencremar lo rusch,
del fogayner se tiraná aixams damunt,
aixís l'aixam de morosse tira al puig.
Quína bellugadiça,quíns crits, quín bruyt
de sagetes que cauhencom calabruix!
lo Pirineu ressonafins á Banyuls.
Los ballesters del comteforman un mur,
un mur de carn humana,llances y escuts;
mes los murs també cauhensi'l colp es dur,
y com los colps del moro,may n'han plogut.
Los sarrahins son trenta,trenta per un,
y es ¡ay! ferit lo comteque més los puny.