Aquesta pàgina ha estat revisada.
los cristians diuhen missa,
que ja era mitj cristiá
qui en mans de moros moría.
chor de fades
Si no fóssem al cim d'una montanya,
per sirena't pendríam de la mar;
mes, plega, plega ta cançó, oh companya!
l'historia de Lampegia'ns fa plorar.
Y tu, Gentil hermós, per qui s'acosta
l'hora d'amor, párlans d'amor si't plau;
la flor ne parla al riu, al mar la costa,
y rius y mars ne parlan al cel blau.
Muda dorm en tos braços l'arpa hermosa
que't regalá la fada de Lanós;
sobre ton pit estrenyla com esposa
y llança al vent un cántich amorós.
cant de gentil
Amor, amor, hónt me pujares?
hónt sou, amichs? hónt sou, mos pares?
y jo mateix, digaume, hónt so?
