Pàgina:Canigó (1901).djvu/101

lo dolor lo mataría
al vèuresen emportar
sa enamorada cativa,
la coloma pe'l milá,
pe'l porcell la margarida.
En gropa del seu corcer,
Zeyan la porta al califa,
al califa Abderraman,
que al peu del Pirene arriba.
Ell aixeca'ls ulls al cel
y'l nom d'Alah pronuncía,
pronuncía'l nom d'Alah:
—La filla d'Eudes m'encisa.
Es la flor del Pirineu
en lo ple de sa florida,
es la corona-de-rey³;
un rey se'n coronaría.
Será en l'harem de Damasch
de l'hermosura regina,
la rosa d'aquell jardí,
la perla d'aquella riba.—
Al infelíç aymador
li donan tomba lluhida
d'un triangle coronat
ab cúpula damasquina,
dins lo poble de Planés⁴,
á quatre lleugues de Llivia.
Los vinents escatirán
si es mausoleu ò meçquita,
si l'han feta cristians
ò moros de Morería;
mes en la tomba del moro