Pàgina:Canigó (1901).djvu/10

mes canta'l gall y dançan més alegres
y, d'ombra alçant los cortinatges negres,
ab cants d'albada ajudan la terra á desvetllar.

Al desencadenarse la sardana,
com enfilall de perles que s'esgrana,
ne surt també Griselda, la rosa del ramell,
ab gentilesa arranca de sa testa
la corona de reyna de la festa
y en mans corre á posarla del cavaller novell.

Mes queda, al arribarhi, entrebancada
de Tallaferro ab la terrible ullada,
que sens paraules diuli cruel:—¿Donchs ahònt vas?—
La corona li cau al oferirla
y, al abaixarse'l jove per cullirla,
ab veu de tro li crida son pare:—¿Donchs què fas?

¿Què té que veure ab tu aqueixa pastora?
—Pare,—respon,—es del meu cor senyora:
cullint gerts y maduixes un día la encontrí;
ull-presos un del altre, 'ns estimarem;
la promesa d'amor ab que'ns lligarem,
so cavaller, si's trenca, no's trencará per mi.

—Donchs de ton cor esborra aqueixa imatge
ò't tornaré de cavaller á patge,
les armes arrancante que no sabrás honrar.—