Obre el menú principal

Viquitexts β

Pàgina:Cántichs.djvu/60

Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Del cel per la via
 guiant la ramadà,
 à vostra petjada
 l' herbeta floria.
 En son pit alleta
 l' anyell que s' abat:
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Si 's pert una ovella
 la cerca á tot hora,
 y ¡ay! sospira y plora
 si torna sens ella.
 Jo 'm sò perdudeta,
 tornaumhi aviat :
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Ja guia mos passos
 á pastos florits;
 me peix ab sos dits,
 m' adorm en sos brassos.
 ¡Qué dolsa es l' herbeta!
 ¡qué hermós es lo prat!
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Daume flors divines
 del hort de Sion,
 que al jardí del mon
 hi veig sols espines.