Obre el menú principal

Viquitexts β

Pàgina:Cántichs.djvu/39

Aquesta pàgina ha estat validada.



 Sent jo Rey de l' alta gloria,
 tot m' entrego á cada hú;
 vos tinch tots en la memoria,
 ¡y en son cor no 'm té ningú!
 Prou espero en lo Sagrari
 les visites d' amistat;
 ¡trist de Mi! ¡com al Calvari
 ploro en trista soledat!

 Nit y dia us obro 'ls brassos;
 pecadors, ¿cóm no hi veniu?
 seguesch sempre vostres passos;
 pecadors, ¿per qué 'm fugiu?
 Mon amor, que may se cansa,
 cap al cel vos va cridant,
 y heu ferit ab una llansa
 aqueix cor que us ama tant.

 Si ab amor l' amor se paga,
 poble mèu, ¿cóm m' has pagat?
 es mon cos tot una llaga,
 ¿per qué tant m' has assotat?
 Mereixias un suplici;
 l' he passat per ton amor;
 ¡y ara 'm deixas per lo vici!
 ¡per vil fanch deixas mon or!

 ¡Vinya meva, vinya amada,
 per Mi fores ben cruel;
 perque ab sanch jo t' he regada
 tu m' has dat vinagre y fel!