Pàgina:Cántichs.djvu/33

Aquesta pàgina ha estat validada.


 De la Creu lo devallaren
 Nicodemus y Joseph,
 y en los brassos que 'l bressaren
 ¡quánt mudat sa Mare 'l reb!
 embalsamantli á besades
 ulls y galtes, mans y cor,
 la ferexen ¡ay! plegades
 set espases de dolor.

 ¿Qué s' es feta ta bellesa,
 gentil rosa de Saron,
 nevat lliri de puresa
 que embalsamas tot lo mon?
 Mans inícues te deixaren
 sense forma ni color;
 y en los peus que 't trepitjaren
 tu vessares ton olor.

 Plorau, Ángels que cantareu
 la nit santa de Nadal;
 ales d' or que l' abrigareu,
 veniu ara á amortallál.
 Mes la fosca sepultura
 ja á María l' ha robat,
 que ab son cálzer de amargura
 plora en trista soledat.

 Tot cumplint les profecíes
 se desvetlla gloriós,
 y al Sepulcre les Maríes
 ja no hi troban lo séu cos;