Obre el menú principal

Viquitexts β

Pàgina:Cántichs.djvu/32

Aquesta pàgina ha estat validada.


 Ab un crit dols y fortíssim
 diu després:—¡Tot es finit!
 ¡en los brassos del Altíssim
 encomano l' esperit!—

 Per no veure 'l com moria
 s' eclipsaren lluna y sol;
 fent extrems com d' agonía
 l' univers vestit de dol;
 cel y terra s' estremeixen,
 vel del temple es esqueixat;
 sols mes durs no 's mitxparteixen
 nostres cors que ho han causat.

 No restantli alé de vida,
 nos doná la sanch del cor,
 hont la llansa embermellida
 nos obrí 'l cel del amor:
 sols per rébrens ab mil besos
 baixa l' cap al espirar,
 ab los brassos ¡ay! estesos
 per podernos abrassar.

 Sols després de tal batalla
 s' hi pogué acostar la mort;
 mes la mort rompé la dalla
 al donarli un colp tan fort:
 sos portals obrí la Gloria,
 y la rassa d' Israel,
 cantant himnes de victoria
 s' en pujá dels llims al cel.