Pàgina:Cántichs.djvu/30

 Deshonestos, deshonestos,
 que adorau per Dèu al fanch,
 no doneu torments d' aquestos
 á qui 'us dòna vida y sanch.

 Ja en la creu la ma li clavan
 que al malalt dava salut;
 ja sos peus, que sempre anavan
 hont patía un desvalgut.
 Si s' escruixen les montanyes;
 María, als colps de martell,
 ¿qué farán vostres entranyes
 d' hont nasqué tan ros y bell?

 Escolantse gota á gota
 ja ab la creu lo van alsant,
 fent florir la terra tota
 lo dols plor del arbre sant;
 quatre rius d' amor ne rajan,
 quatre rius del paradís;
 fins que á beure 'ls cors hi vajan
 may lo mon será felís.

 Trets de lloch tots los seus ossos
 se podrian ben contar;
 molls de sanch tè 'ls cabells rossos,
 los ulls térbols de plorar.
 —Si ets Messías, un li crida,
 ¿cóm no baixas de la creu?—
 y ell pregant per l' homicida,
 —Perdonaulo, diu á Dèu.