Pàgina:Cántichs.djvu/26

 Desitjant salvar sa vida
 trau un lladre de presó,
 y á aquell poble deicida
 parla aixís desde 'l balcó:

 —Quan la Pasqua 'ns ve á somriure
 llibertar á un pres era us;
 ¿quín voleu que jo deslliure,
 Barrabás ó bè Jesús?
 —A Barrabás dòna vida;
 á Jesús mort y torment.—
 Y engegant al homicida
 fa assotar al Ignocent.

 Sis sayons sobre ell se llansan
 com sis llops sobre un anyell,
 se rellevan quan se cansan
 y assots plouen damunt d' ell.
 Se li rompen ¡ay! les venes,
 sa carn pura va á bossins;
 y ell en mitx de tantes penes
 va pregant per sos butxins.

 «¿Qué t' he fet, morint, me crida,
 pecador, en qué t' he ofés?
 no tinch part sense ferida;
 fill mèu, no m' assotes mes:
 mes m' assotas, punys y clavas,
 sent jo 'l Dèu que t' ha criat,
 y tants colps ma vida acabas
 quants retornas al pecat.»