Obre el menú principal

Viquitexts β

Pàgina:Cántichs.djvu/21

Aquesta pàgina ha estat validada.



  Claus, martell, assots y espines
 tots plegats al cor los sent;
 suor d' aygua y sanch divines
 per la terra va corrent.
 Los sèus dormen y 'ls desperta:
 — Aixecauvos, ve 'l traidor;
 ¿no estaréu una hora alerta
 per vosaltres, ab qui mor?—
 
  Com un llamp á tots consterna
 de cadenes drinch confús,
 y ja veuen la llanterna
 dels que cercan á Jesús.
 Lo traidor Judas que 'ls mena,
 los ha dit entrant al hort:
 — Tingau á punt la cadena,
 y á qui bese lligau fort.—
 
  Jesús diu:— ¿A quí cercau?
 — A Jesús de Nazaret.
 — ¡Donchs, jo sò! — y la turba cau
 vora 'ls peus del que escomet.
 Dues voltes los aterra,
 dues voltes que ha parlat,
 quan:— Alsauvos, diu, de terra;
 hora es ja de ser lligat.—

  Arribant Judas lo besa:
 — Amich mèu, ¿qué vens á fer?
 d' un bes fals ab la finesa
 ¿tu me entregas presoner?—