Pàgina:Cántichs.djvu/21

Claus, martell, assots y espines
tots plegats al cor los sent;
suor d' aygua y sanch divines
per la terra va corrent.
Los sèus dormen y 'ls desperta:
— Aixecauvos, ve 'l traidor;
¿no estaréu una hora alerta
per vosaltres, ab qui mor?—
 
Com un llamp á tots consterna
de cadenes drinch confús,
y ja veuen la llanterna
dels que cercan á Jesús.
Lo traidor Judas que 'ls mena,
los ha dit entrant al hort:
— Tingau á punt la cadena,
y á qui bese lligau fort.—
 
Jesús diu:— ¿A quí cercau?
— A Jesús de Nazaret.
— ¡Donchs, jo sò! — y la turba cau
vora 'ls peus del que escomet.
Dues voltes los aterra,
dues voltes que ha parlat,
quan:— Alsauvos, diu, de terra;
hora es ja de ser lligat.—

Arribant Judas lo besa:
— Amich mèu, ¿qué vens á fer?
d' un bes fals ab la finesa
¿tu me entregas presoner?—