Pàgina:Cántichs.djvu/20

—Es aquell que 'l bocì 'm prenga,
puix ab ell menjo en un plat;
¡ay de qui traidor me venga!
¡tant debó que no fos nat!—

Ja ab sa dolsa companyía
Jesucrist s' en baixa al Hort,
hont los diu en sa agonía
que está trist fins á la mort:
—Orem tots, que al veure 'm pendre
mon ramat s' escampará;
y si es prop qui m' ha de vendre,
no es pas lluny qui 'm negará.—

S' agenolla y mentres ora
reb lo cálzer de dolor;
primer glop que n' assabora;
no pot mes lo Redemtor.
—De mon llavi apartat sia,
Pare, eix cálzer de pecat,
mes no 's fassa, no, la mia,
sinó vostra voluntat.—

Jesucrist ja es á la vora
de la mar de la passió,
ja de l' ona que 'l devora
sent la furia y l' amargó.
Veu dels mals la pertinacia,
veu dels bons la ingratitut;
de tants homes la desgracia
que per sempre s' han perdut.