Obre el menú principal

Viquitexts β

Pàgina:Cántichs.djvu/19

Aquesta pàgina ha estat validada.



 Pere diu, tot fentse enrere:
 —Vos á mi no 'm rentaréu.
 —Si Jo 'ls peus no 't rento, Pere,
 no entrarás al regne mèu.
 —Donchs rentáumels, responía,
 peus y mans, ánima y tot;
 quan per Vos rentat jo sia,
 res del mon tacarme pot.—

 Ab ses llágrimes los renta,
 cada peu un bes ó dos;
 los aixuga, y quan s' assenta
 tè 'l parlar mes amorós:
 —Jo sò Mestre de vosaltres;
 mes ¿sabeu per qué us rentí?
 perque ameu los uns als altres
 com jo á tots vos estimí.—

 Beneheix lo pa:—Preneune,
 que es mon cos sagramentat.
 Beneheix lo vi:—Bebeune,
 que es la sanch de eix cos sagrat.
 Lo meu cor á tots convida:
 qui ab fervor combregará,
 si es mort, cobrará vida;
 si es viu, no morirá.

 Mes, combrega entre nosaltres
 qui vol ferme traició;—
 y mirantse 'ls uns als altres
 tots li diuen:—¿Seré jo?