Pàgina:Cántichs.djvu/126

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quant no veja res
mon ull entelantse,
l' orella tancantse
ja no hi senti mes;
quant lo que voldria
ja no ho sabré di :
¡Jesús y María,
pietat de mi!

De mort entre espasmes
veuré mos pecats
seguirme, formats
com negres fantasmes ;
Àngel de ma guia,
defensaume allí :
¡Jesús y María,
pietat de mi!

Amichs y parents
del llit al voltant
¡ab quin plò oiràn
mos cruixits de dents,
extrems d' agonia,
gemegor sens fi!
¡Jesús y María,
pietat de mi!

Quant ja 'l sacerdot
me done l' unció,
demanant perdó
per qui ja no pot;