Pàgina:Cántichs.djvu/112

Aquesta pàgina ha estat validada.

 pols ¡ay! que aviat
 també seguiréu:
 Tot es vanitat,
 sinó 'l serví á Dèu.

 La vida 's consum
 com un ciri encès,
 y al morir no es res
 sinó terra y fum:
 mes queda oblidat
 qui immortal se creu:
 Tot es vanitat,
 sinó 'l serví á Dèu.

 La rosa tè espines,
 tè taques lo sol,
 tota boda un dol,
 tot plaher metzines,
 ¡Felís qui ha posat
 lo mon sota 'l peu!
 Tot es vanitat,
 sinó 'l serví á Dèu.

 ¡A Dèu! mon traydor,
 ¡á Dèu! vida loca;
 tens mel en la boca,
 mes fel en lo cor:
 Jesús m' ha cridat,
 lo meu cor es seu:
 Tot es vanitat,
 sinó 'l serví á Dèu.