Aquesta pàgina ha estat revisada.
| está de broma! Donchs que tan mateix va al ball, don Gervasi? |
| D. GER. | (Enfadat). ¿'M vols deixá tranquil? Vaig á dedicarme á lo meu: als llibres. |
| EMI. | ¿Encare no sab prou? |
| D. GER. | Encare no sé l'art de ferse estimar. Ab aixó com si no sapigués res. |
| EMI. | (Se l'emporta apart y ab molta salamería li diu). ¡Pero, si se l' estima, home! ¡Si hi há un cor que suspira per vosté! |
| D. GER. | (Embadalit). ¡Per mí! |
| EMI. | Ja que voste m' ha demostrat el seu desitg de ferme ditxosa, jo vuy que vosté ho sigui. Vamos... vinga aquesta má. |
| D. GER. | (Sorprés). No 't comprench. |
| ANT. | (Apart per Emilia). (Sembla que 'm mira). |
| EMI. | Vaja, dongui la ma á la seva esposa. |
| D. GER. | ¡Pero, que ho diu de veras! (Emilia que está entre don Gervasi y Antonia, 's retira y fent avansá á Antonia uneix las mans dels dos). |
| D. GER. | ¡Ab l'Antonia! |
| ANT. | ¡Estimat espós! (Don Gervasi fuig del costat d' Antonia. Emilia li corra detrás y Enrich s' apodera de la má d' Antonia y la porta cap á don Gervasi). |
| D. GER. | ¡Casarme ab ella! |
| EMI. | ¡Sí, home, estímila com si fos jo mateixa. Fássiho per mí. |
| D. GER. | (Apart). (Are 'm torna la pilota). (Emilia reprén la má de don Gervasi y Enrich la de Antonia y las juntan). |
| ENRI. | Vamos, don Gervasi, qu' es una edició ben conservada y encare hi apendrá alguna cosa. |
