Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Sí, aixó es... Coloca dintre aquet pot, un símbol... (Pren unas flors de sobre la taula y las dona á Emilia) Si m' aceptas, 'l clavell. Sinó, 'l marduix. D' aquí m' ha de sortir la meva sentencia.
|
| EMI. | De manera que vosté vol?... |
| D. GER. | Es un capritxo, una ridiculesa! Si creus que jo no puch ferte ditxosa, no vacilis, el marduix. T'estimaré del mateix modo... pero fugiré d'aquí... ¡fugiré per sempre! (Se tapa la cara ab las mans. Emilia se 'l mira y vacila).
|
| EMI. | ¡Vaya una situació més violenta! Dihentli que sí, 'm sacrifico y falto á l' Enrich. Guanyém temps y sigui lo que Deu vulga. (S'acosta al pot y tira una de las flors, sense que 'l públich vegi quina es la que hi tira. S'en va).
|
(Mira al voltant, y veyentse sol s'acosta al pot y treu la flor. Entussiasmat).
| ¡M' acepta! ¡'M prefereix! ¡M' estima! ¡Quina ditxa! ¡Que vingui are 'l meu deixeble! ¡Que vingui 'l bon mosso! (Reflexionant). No, que no vingui. Ell no deu haver de torná aquí. Ella l'espera aquet vespre. Han quedat que |
