Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat revisada.


en fi... (Apart). (No sé lo que 'm dich).
EMI. (Apart). (Qué deu tenir?
D. GER. (Apart). (¡Quí había de dir que 'l deixeble fería tremolar el mestre! (Ab decissió). (¡Es precís!... M' haig de declarar antes que l' Enrich torni... Pero, ¿cóm l' hi entraré? Perque aquí convé habilitat...). (Alt). Escolta, Emilia. ¿No has pensat may en casarte?
EMI. Si vol que li digui, fins no ho sé...
D. GER. (Apart). (¡Quina sinceritat!) (Alt).

Donchs jo hi pensat per tú.

EMI. Moltas gracias, don Gervasi.
D. GER. Oh, no hi há de qué; al contrari.
EMI. (Apart). (¡Quina alegria tindrá l' Enrich quant ho sápiga!)
D. GER. (Apart). (¿Y are, cóm l' empayto?... Es difícil. ¡Com soch tant novici ab aquestas cosas! Bah, bah, clarito y de frente.



ESCENA XV

Los mateixos y ANTONIA

ANT. ¿Que tambe hi poso 'l pot del rapé á n' al mundo?
D. GER. (Apart). (¡Mal llamp te mati!) (Senyantse). (Senyor, Pare, perdoneu-me . (Alt). ¿Qui 't demanaba are?
ANT. Bé, que vol que l' hi posi, si ó no?
D. GER. ¡Que te 'n vagis al dimoni, vuy!
ANT. Es que si no li poso, no sé ahont podrém portarlo.
D. GER. ¡Que no te 'n vols anar!
(Antonia se'n va fent signos
significatius ab 'l cap. Apart
).

(Ara que la tenía á punt).