Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.


ta! ¡Pot ser per l' Emilia! ¡Ay, las camas 'm fan figa!)
D. GER. Pero, ahont es que canta d' aquest modo?
ANT. ¿Ahont vol que sigui? A n' al jardí ab l'Enrich.
D. GER. ¡Ab l'Enrich!
ANT. Es clá, home, cullen fruyta per postres!
D. GER. ¡Cullen fruyta? Deixamhi anar, que no 'm malmetin la pomera.



ESCENA VIII

Los mateixos y EMILIA y ENRICH ab un cistellet de

fruytas

ENRI. ¡Don Gervasi! Li hem deixat lo jardí escurat.
EMI. Ja ho pots dir. Pero, aixó sí, lo qu' es per avuy estem ben servits.
D. GER. (Paissejantse ab agitació). Tant se val, perque lo qu'es jo, avuy no sopo pas.
EMI. ¿Qué diu are? ¿Y aixó per qué?
D. GER. Per que no tinch gana.
ANT. ¡Capritxos de vell solté!
D. GER. ¡Vell! ¡vell! ¿Quí t' ho ha dit que soch vell?
ANT. Ah! A menos que tingui la pretenció de ser jove com lo seu deixeble!
D. GER. ¡Ves are que te que veure 'l deixeble ab la gana!
ANT. Bé. Es clá que vell, vell no ho es; encara va fortet, pero comparat ab l' Enrich...
D. GER. Nyich, nyich... tornemhi ab l'Enrich... ¿Vols callar, si 'n sabs, y anarte 'n d' aquí?
ANT. Ay! ay! pero, per qué s' ha d' enfadá!