Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/19

Aquesta pàgina ha estat revisada.
D. GER. Clá, que sí: ¡estich estudiant y 'm vens á interrompre!
ANT. Dispensi, pero jo no 'n tinch la culpa. Hi há la senyora Miquelina que 'l demana.
D. GER. (De mal humor). ¡La senyora Miquelina!
EMI. La tía de l'Enrich.
D. GER. ¡De l'Enrich! Está bé... Que ja la veuré més tart.
EMI. D' aquí un instant. ¿No es vritat?
D. GER. Sí, d' aquí vuyt días ó un més. Quant estaré desocupat.
EMI. ¡Pero si s' espera!
D. GER. (Enfadat). Bueno, ves 'hi tú; reemplassam.
EMI. ¡Vagi!..
D. GER. ¡Que no puch are, vamos, veshi tú, dona, veshi tú! (Emilia s' en va).


ESCENA VII


DON GERVASI y ANTONIA


D. GER. (Apart). (Sí, sí, aqueixa xicota atrau)...
(Alt dá Antonia). ¿Qué fas tu aquí?
ANT. Miri, me 'n vaig á prepará 'l sopar.
D. GER. ¿Ja es hora?
ANT. Per vosté si que may ho es l'hora. Com que sempre está desganat. Vosté no ho vol créure pero li convé més companyía. Aquesta vida aislada y aquesta ditxosa ciencia, acabarán per ferli perdre la xaveta.
D. GER. (Apart). (¡Un casament ab l'Enrich! ¡Oh, aixó hi há qu' evitarho!)
ANT. La soletat es mala consellera... y quant un ha nascut sensible... perquè vosté es molt sensible.