Aquesta pàgina ha estat revisada.
| D. GER. | Clá, que sí: ¡estich estudiant y 'm vens á interrompre! |
| ANT. | Dispensi, pero jo no 'n tinch la culpa. Hi há la senyora Miquelina que 'l demana. |
| D. GER. | (De mal humor). ¡La senyora Miquelina! |
| EMI. | La tía de l'Enrich. |
| D. GER. | ¡De l'Enrich! Está bé... Que ja la veuré més tart. |
| EMI. | D' aquí un instant. ¿No es vritat? |
| D. GER. | Sí, d' aquí vuyt días ó un més. Quant estaré desocupat. |
| EMI. | ¡Pero si s' espera! |
| D. GER. | (Enfadat). Bueno, ves 'hi tú; reemplassam. |
| EMI. | ¡Vagi!.. |
| D. GER. | ¡Que no puch are, vamos, veshi tú, dona, veshi tú! (Emilia s' en va). |
ESCENA VII
DON GERVASI y ANTONIA
| D. GER. | (Apart). (Sí, sí, aqueixa xicota atrau)... (Alt dá Antonia). ¿Qué fas tu aquí? |
| ANT. | Miri, me 'n vaig á prepará 'l sopar. |
| D. GER. | ¿Ja es hora? |
| ANT. | Per vosté si que may ho es l'hora. Com que sempre está desganat. Vosté no ho vol créure pero li convé més companyía. Aquesta vida aislada y aquesta ditxosa ciencia, acabarán per ferli perdre la xaveta. |
| D. GER. | (Apart). (¡Un casament ab l'Enrich! ¡Oh, aixó hi há qu' evitarho!) |
| ANT. | La soletat es mala consellera... y quant un ha nascut sensible... perquè vosté es molt sensible. |
