Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat validada.


ESCENA V


DON GERVASI y EMILIA. D. Gervasi després d' haverse passejat per la sala parlant ab veu baixa, s' acosta á Emilia, va per parlarli y 's deté.

EMI. ¿Que compón, potser?
D. GER. No. Es di, si, 'm componch.
EMI. Encara busca lo desconegut?
D. GER. Qui sab. (Apart). (Veyám, tantejém aquesta). (Alt). Escolta. L' amor, 'l matrimoni, ¿qué ve á ser tot aixó?.. tonterías, ideas fantásticas?...
EMI. (Mirantlo sorpresa). ¿De debó no 'n sab rés vosté d' aquestas cosas?
D. GER. En ma vida m' ha passat pel cap perdre 'l temps estudiantlas.
EMI. (Després d' una pausa). Donchs jo

si que 'n sé...

D. GER. ¡Tú! Veyam que 'n saps tú de tot això, y ahont ho has aprés. (S' assentan).
EMI. Ja veurá. Desde 'l día que vaig entrá á aquí 's pot dir que no he fet més que llegí, passeijar, menjar y passar la nit dormint com una benaventurada, sense pensá que en lo mon hi hagués res més que fer.
D. GER (Ab molta curiositat).
EMI. No n' estich segura: pero penso que si, perque l' altre día que vosté estaba malalt... no poguent estudiá ab vosté, várem entaulá disertacions ab l' Enrich y la casualitat va fer qu' escullissim per tema, l' amor.
D. GER. (Apart). (¡Ja l' hem fregida!) (Alt). ¿Quin?
EMI. Ay, ay, ¿qué n' hi há gayres?
D. GER. Hi há l' amor propi, l' amor á la patria, á la ciencia... ;ja ho crech que n' hi há molts!
EMI. No, no, no era cap d' aquets. Era l'