ESCENA V
DON GERVASI y EMILIA. D. Gervasi després d' haverse passejat per la sala parlant ab veu baixa, s' acosta á Emilia, va per parlarli y 's deté.
| EMI.
|
¿Que compón, potser?
|
| D. GER.
|
No. Es di, si, 'm componch.
|
| EMI.
|
Encara busca lo desconegut?
|
| D. GER.
|
Qui sab. (Apart). (Veyám, tantejém aquesta). (Alt). Escolta. L' amor, 'l matrimoni, ¿qué ve á ser tot aixó?.. tonterías, ideas fantásticas?...
|
| EMI.
|
(Mirantlo sorpresa). ¿De debó no 'n sab rés vosté d' aquestas cosas?
|
| D. GER.
|
En ma vida m' ha passat pel cap perdre 'l temps estudiantlas.
|
| EMI.
|
(Després d' una pausa). Donchs jo
si que 'n sé...
|
| D. GER.
|
¡Tú! Veyam que 'n saps tú de tot això, y ahont ho has aprés. (S' assentan).
|
| EMI.
|
Ja veurá. Desde 'l día que vaig entrá á aquí 's pot dir que no he fet més que llegí, passeijar, menjar y passar la nit dormint com una benaventurada, sense pensá que en lo mon hi hagués res més que fer.
|
| D. GER
|
(Ab molta curiositat).
|
| EMI.
|
No n' estich segura: pero penso que si, perque l' altre día que vosté estaba malalt... no poguent estudiá ab vosté, várem entaulá disertacions ab l' Enrich y la casualitat va fer qu' escullissim per tema, l' amor.
|
| D. GER.
|
(Apart). (¡Ja l' hem fregida!) (Alt). ¿Quin?
|
| EMI.
|
Ay, ay, ¿qué n' hi há gayres?
|
| D. GER.
|
Hi há l' amor propi, l' amor á la patria, á la ciencia... ;ja ho crech que n' hi há molts!
|
| EMI.
|
No, no, no era cap d' aquets. Era l'
|
