Aquesta pàgina ha estat validada.
| nio» (Senyalant á la Biblioteca). Obra la página 9. |
| ENRI. | Per tractá del matrimoni 'm sembla que fora milló comensá pel estudi de la dona. |
| D. GER. | Es materia molt poch instructiva, pero, en fí, vés á la biblioteca y... |
| ENRI. | Si per estudiá las donas no hi ha necessitat de llibres. Es molt més práctich estudiá ab ellas mateixas. |
| D. GER. | ¿Ab ellas? ¿Tú ho creus aixís? Tampoch hi tinch inconvenient. (Cridant). ¡Antonia! ¡Antonia! Ab ella 'ns podrém estendre fins 'l fondo de la qüestió... ¡Antonia! |
| ENRI. | Pero, deixi l' Antonia, home, prescindeixi d' antigüetats una vegada á la vida. |
| D. GER. | ¿Quina dona, donchs? |
| ENRI. | Que sé jo... l' Emilia, per exemple. |
| D. GER. | ¡L' Emilia! ¿Pero tu creus que l' Emilia es una dona? |
| ENRI. | Completa, bonica y amable. |
| D. GER. | ¿Y com ho saps tu aixó? |
| ENRI. | Home, veyentla. |
| D. GER. | ¡Oh! bé la veig prou jo y no me 'n he adonat. |
| ENRI. | Perque vosté es un sabi y sense 'ls llibres no veu rés. ¿No ha notat aquella mirada penetrant que té? |
| D. GER. | No |
| ENRI. | ¿Y aquell donaire quan camina? |
| D. GER. | No. |
| ENRI. | ¿Y aquell somriure tant graciós? |
| D. GER. | Tampoch, tampoch. (Entra Emilia sense que se 'n adonguin). |
| ENRI | Oh! Es una criatura angelical! Aquells ulls atreuhen, seduehixen! (Don Gervasi escolta embadalit y li cau la baba). |
