Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/13

Aquesta pàgina ha estat validada.


més que ab estudiá. Avuy á diná ha menjat molt poch y es menesté que prengui alguna cosa.
D. GER. Al contrari, precisament avuy encare he menjat massa.
EMI. Miri que vosté trevalla ab excés y no 's cuida de fer rés per la vida.
D. GER. ¡Cá! La ciencia es la vida.
EMI. Pues per lo que jo vinch observantes una vida ben morta. Vosté no 's frecuenta ab ningú, no té amichs...
D. GER. ¡Amichs! En tinch més de 'ls que puch llegirne.
EMI. Amichs ab cubertas de pergamí, prou.
D. GER. Aquets sont 'ls millors. Homero, Aristóteles, Platón, sont los semi-deus de l'antigüetat.
EMI. ¡Y se sent felís vosté ab aquesta gent!
D. GER. Sí; es dí, completament felís no, perque sempre 'm falta algo.—¿Qué?— Aixó ho ignoro.— Tinch tot lo que un home pot desitjar; un herbari complert, edicións rarísimas, instruments de gran precisió, papallonas com no 'n té ningú... y sin embargo, no dormo sempre que tinch son. Lo cas es que 'm perdo ab conjeturas, profundiso, consulto, investigo, procurant sempre descubrir alguna cosa; inventá algo... y rés...
ENRI. (Baix á Emilia). Hermosura...
D. GER. (A Emília). ¿Veus? aquí 'n tens un altre que pensa com jo, també busca algo, estich segú que li agradaria doná 'l seu nom á alguna creació.
ENRI. ¡Y tal, home!
D. GER. Vaja, no vuy retardá més la llissó. Vina estimat deixeble y penetrém tots dos á n' els secrets de la ciencia.
ENRI. (Baix á Emilia) Vaig á parlarlhi de tú.
EMI (Baix á Enrich). Donchs m' en vaig.
D. GER. Ah! te 'n vas?
EMI. Vostés van á tractá de secrets y 'ls sa-