Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/51

—¿Pots citarme 'ls principals autors dramátichs junt ab llurs obres més capdals?
—Als ja esmentats Vidal y Soler podém afegirhi F. Pelay Briz, autor de La creu de plata; Ferrer y Codina, de Un jefe de la Coronela; Camprodon, qui sols escrigué dos quadros de costums; Torres, autor de Lo full de paper; Damás Calvet, de La Campana de la Unió, primer drama histórich escrit en catalá; Riera y Bertran, autor de varis drames y quadros; Conrat Roure, Feliu y Codina, Dolors Moncerdá, Arús y Arderíu, Asensio de Alcántara, mossen Collell y Martí y Folguera.
—¿Y 'ls trágichs?
—Los únichs que merexen aytal nom son Balaguer, Picó y Campamar, Ubach y Vinyeta y especialment Guimerá. Balaguer te solament alguns quadros trágichs com Las esposallas de la morta; Picó y Campamar es l' autor de Cor de Roure; Ubach y Vinyeta ho es de Joan Blancas y Almodis; y Guimerá te obres immortals com L' anima morta, Lo fill del rey, Judith de Welph y Mar y Cel.
—¿Quin carácter domina en les tragedies de quiscun d' exos autors?
—Les obres de Balaguer presuposan l' estudi reflexiu de un personatje ó de una época, en elles lo valor literari se sobreposa á tot altre mérit y son talent flexiu sab traduhir los sentiments en la rica varietat de llurs contrasts y matiços; En Picó descolla com sempre per lo seu geni enlayrat y sublim que fá bategar lo cor ab la descripció dels sentiments y passions; les tragedies de Ubach y Vinyeta