Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/50

—¿De qué prové semblant cambi?
—De que á la generació iniciadora del moviment li havía succehit una nova generació que, havent vingut á la vida pública quan los partits polítichs, sense ideals ni bandera, mostravan llur corrupció, apartá d' ells ab repugnancia la vista pera dirigirla al nacionalisme.
—¿Quins son los antecedents del teatre catalá?
—Los saynetes bilingües de Robreño, escrits ab fí polítich; los de Renat y Arús, pera millorar la llengua, y alguns altres d' autor anónim, son les soles produccions que 's representavan durant la primera guerra civil. Més endavant, en 1850, Dimas y Graells començá á escriure pesses catalanes que foren ben rebudes, y Angelon feya representar son drama La Verge de les Mercés; á aquests y á les obres de Ferrer, Francisco Vidal y Serafí Pitarra, se limitan los antecedents del teatre catalá.
—¿Quin carácter predomina en casi totes les composicions d' exos autors?
—No passan d' ésser saynetes humoristichs ó satírichs, sens altre pretensió que la de fer riure.
—¿Qui pot considerarse com veritable fundador del teatre catalá?
—Vidal y Valenciano ab son drama Tal farás tal trobarás.
—¿Tingué imitadors aquest?
—Fou causa de que Frederich Soler (Serafí Pitarra) modifiqués ses opinions y escrigués son preuhat drama Las joyas de la Roser, ab lo qual quedá difinitivament constituhida la escena catalana.