guna altra obra sense importancia se reduheix tot lo moviment literari catalá del primer período.
—¿Per qué has calificat d' acció al segon período?
—Perque en ell té lloch lo verdader renaxement de la llengua y literatura catalanes.
—¿Quin es son punt de partida?
—La immortal oda de Aribau A la Patria, publicada en 1834.
—¿Quins foren sos efectes?
—Per de prompte fou la admiració de les persones sabies y la sorpresa dels qui, desconexent nostra llengua, no sospitaven que pogués de una sola volada arribar á aytal altura; y després exercí una gran influencia en la nostra literatura, de la que fou lo veritable despertador.
—¿L' exemple d' Aribau fou seguit?
—Immediatament: lo mateix any En Cortada publicava La Noya fugitiva, traducció de l' italiá, y més tart Martí assajava alguna traducció pera donarnos després les Llágrimas de la viudesa, colecció de poesíes escrites ab més sentiment que estre poétich. Aquelles primeres guspires de un renaxement que s' imposava encengueren l' ardorós foch que devía produhir Lo Gayter del Llobregat de Rubió y Ors, publicat l' any 1858, y 'l de Estorch y Siqués, qui l' any següent publicá sos dos tomets de poesíes ab lo títol de Lo tamboriner del Fluviá.
—¿Quin fou l' efecte d' aquestes publicacions?
—Estimular á una infinitat de jóvens y á respectables corporacions pera cantar los uns les glories de
Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat revisada.
