Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/41

consulta, escrit en correcta parla catalana; Bruniquer, que escrigué lo Ceremonial dels magnífichs Concellers; Esteve Corbera, Gaspar Roig y Gelpi, Manel Marsillo, Joan Dameto, Joseph Blanch, Jaume Ramon Sala y molts d' altres.
—¿Hi ha algun fet que demostre cóm la llengua catalana perdía sa importancia en aquella época?
—Sí; lo que 'l cronista Pujades, ab tot y son bon desitg y protestes, tingué d' escriure lo segon tomo de sa crónica en castellá.
—¿No obstant, no trobém algunes obres que demostran que 'l catalá era encar admés pera tractar punts científichs?
—Sí; als historiadors citats podém afegirhi Miquel Agustí, autor del Llibre dels secrets de agricultura; Compte, qui publicá una Geografia en catalá dels comtats de Rosselló y Cerdanya; Baldó; y Bonet y Moradell, autor dels Preludis militars.
—¿Ahon se notava principalment la decadencia?
—En les obres purament literaries, é influhía també en gran manera en la inspiració dels poetes.
—¿N' hi ha algún d' aquests que meresca especial esment?
—Son escassos; al ja citat García, de qui restan algunes poesíes séries importants, podém afegirhi: Francisco Fontanella, lo Fénix catalá, autor de un volúm de poesíes titolat Diversió per los alumnos del Parnás catalá; Fontaner y Martell, autor de una tragi-comedia dita Amor, y firmesa porfía; Cases, qui escrigué los Desenganys del Apocalipsis; y Romaguera, autor de varis sermons en catalá y de Morfeo