—La sátira y 'l tó festiu.
—¿Quins foren sos efectes?
—Les obres de Vallfogona en lloch d' haver contribuhit al desenrotllo y perfecció de la llengua catalana, foren un agent pervertidor del veritable sentiment poétich, una temptació pera que 'ls jotglars s' atrevissen á anomenarse poetes y un fatal exemple de impuresa per lo que respecta al llenguatge.
—¿Quin acontexement polítich tingué lloch durant aquella época?
—La unió de la Corona Aragonesa ab la de Castella.
—¿Quins efectes causá en la literatura catalana?
—Fou la principal causa de sa decadencia.
—¿Hi ha algun fet que semble contradirho?
—Sí, 'l que l' Emperador Carles V, com á primer testimoni de respecte á les llibertats catalanes, adoptá la llengua de sos antichs Comtes y procurá parlarla bé; y ademés lo respecte y estima que 'ls altres reys manifestaren per la llengua dels Marchs, Jordis y Garcías, de manera que les obres que 's publicaren pera 'l govern y bon ordre de la Assamblea s'
escrigueren totes en catalá.
—¿Avençá durant aquella época la llengua?
—Arribá á son més alt grau d' esplendor, donchs havía adquirit un grau de perfecció tal que la feya molt estimable del mon científich y literari, per ésser son ús cada día mes comú entre les gents cultes. Axís es que pot afirmarse que d'aquella hora en avant la llengua catalana fou la única admesa en les transaccions particulars, en los tribunals, en la cort dels
Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat revisada.
