Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/36

—¿Quins son los poetes que merexen especial esment en aquella centuria?
—Serafí, Pujol y Garcia.
—¿Quines obres dexá En Serafí?
—Dos llibres de versos, un consagrat á la galantería y l' altre a la pietat, perque jóvens y vells hi trobassen plaher y profit.
—¿Perqué 's distingeix aquest poeta?
—Per sa graciosa facilitat y dolça tristesa que 'l fan dexeble d' Ausias-March.
—¿Y En Pujol?
—Per son poema sobre la batalla de Lepant, en que la mussa catalana preté elevarse fins á la poesía heroica.
—¿Com anomena 'l poble á En García?
—Rector de Vallfogona.
—¿Com pot calificarse la época d' aquest?
—De despedida de les antigues lletres catalanes.
—¿Quines causes influhiren en la propagació de les poesíes del Rector de Vallfogona?
La pérdua del veritable gust literari tocant al conexement dels antichs models catalans, l' endarreriment de la llengua y literatura catalanes davant la magnificencia que á sa llengua donaren los poetes castellans ab llurs cants, la tristesa del esperit regional ab lo paper secundari que representava Catalunya desde que la Cort absorvía la vida de la nació, y la disposició dels pays á llençarse en vá á lluytes que no havíen de mellorar sa situació.
—¿Quin es lo carácter predominant de les obres del Rector de Vallfogona?