—S' explica naturalment, en primer lloch, per lo mateix esperit de la nació, en la que domina la rahó y 'l sentit práctich; y en segon lloch, per lo fet més important encara, de que 'ls mellors poetes preferían la poesía provençal.
—¿Cap á la fí d' aquell sigle xiv no hi ha una novela que demostra un gran avenç en la historia de la prosa catalana?
—Tirant-lo-Blanch que, ab tot y ésser una obra de pura fantasía, en ella tot hi es natural y veritable en la marxa dels acontexements, no interveninthi gayre lo maravellós, puix ja havém dit que 'l gust de lo veritable y natural es l' element fonamental del esperit catalá.
—¿Quina es l' altra novela digna de esment?
—Lo Llibre del rey de Ungrie e de sa filla la-qual fou muller del compte de Prohensa.
—¿Avençá la llengua durant aquella época?
—Moltíssim, á conseqüencia del seguit conreu y de la invariable lley del avenç humá. En lo regnat d' En Jaume I, l' estudi de la llengua catalana era molt general, donchs s' usava en los tribunals y en tots los actes públichs s' escrivía en aquesta llengua, la que no sols se feu popular en tota la Monarquía Catalana-Aragonesa, sinó que ab l' ús continuat rebé aquella propietat en los vocables, correcció y elegancia en la frase que sols consegueix una llengua regular y perfecta. Desde aleshores lo catalá substituhí ventatjosament al llatí, que fou més descuydat cada día.
Com á prova de semblant avenç poden esmen-
Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
