Aquesta pàgina ha estat validada.
— 11 —
II
Igual me sembla als immortals el jove
que en ta presencia logra seure, hermosa,
y ab clar somriure y dolça veu conversa,
d'aprop ohinte.
Y el cor se'm torba y dins el pit batega
tan sols al veure't, y de sopte als llavis
la veu els manca; la trabada llengua
se torna muda.
Sento de prompte que una ardenta flama
dins de mes venes amagada corre;
els ulls se cobren d'un fosch vel, y resten
sorts els oídos.
Suor gebrada tota m'ompla, y forta
tremor m'agita, molt més groga'm torno
que herba marcida, y defallint, com morta,
sens alè quedo.
Traducció ajustada a l'original grech, per
Antoni Rubió y Lluch
