|
Que si asò molt dura,
¡Deu que huos ampare!...
pues ya un pèu la mare
té en la sepultura.
|
(Permaneix un ratet achenollá, abrasant als fills, hasta que tòca Batiste á la pòrta del carrer. S' alsa entonses, y s' asenta á cusir ahon estaba.)
Agüela.
|
¡Ya eslá así el hereche!...
|
Bonifasia.
|
Obriga el postic.... (A sa mare.)
|
Agüela.
|
Per ell no em meneche
d' así d' ahon estic...
|
|
(Torna á tocar mes fòrt.)
|
Bonifasia.
|
Ves, y obri, fill meu,
que ton pare tòca.... (Al chiquet, que
obri el postic, puchant dalt d' una cadira;
y al entrar Batiste el tira en tèrra.)
¡Pasènsia y no pòca
demanemli á Deu!...
|
Batiste
|
¿Per qué hau tardat tant?
|
borracho.
|
¿No estabeu ouint
com yo estic tocant?...
|
Bonifasia.
|
Yo estaba cusint.
|
Agüela.
|
Yo estaba filant.
|
Batiste.
|
Yo estaba cusint.
Yo estaba filant. (Escarnintles.)
Cuant tòca un marit, no es cus:
cuant crida un chèndre, no es fila.
|
Agüela.
|
Ningú mana en lo meu fus.
|
Batiste.
|
Ni el meu tòs ningú l' esquila.
|
Agüela.
|
¡Masa esquilats qu' estém tots
desde que á tú et coneixém!...
|
Agüela.
|
Yo no tinc nebots.
|
Bonifasia.
|
Que callém.
¡Totes les nits es asò!...
Nunca acabeu de argüir....
|
Batiste.
|
Ya acabarém cuant el trò
vinga al ultim á esclafir. (Amenasantla)
|