Pàgina:Batiste Moscatell, ó, La mona de Pascua (1862).djvu/7

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Que si asò molt dura,
¡Deu que huos ampare!...
pues ya un pèu la mare
té en la sepultura.

 (Permaneix un ratet achenollá, abrasant als fills, hasta que tòca Batiste á la pòrta del carrer. S' alsa entonses, y s' asenta á cusir ahon estaba.)

Agüela. ¡Ya eslá así el hereche!...
Bonifasia. Obriga el postic.... (A sa mare.)
Agüela. Per ell no em meneche

d' así d' ahon estic...

(Torna á tocar mes fòrt.)
Bonifasia. Ves, y obri, fill meu,

que ton pare tòca.... (Al chiquet, que
obri el postic, puchant dalt d' una cadira;
y al entrar Batiste el tira en tèrra.)
¡Pasènsia y no pòca
demanemli á Deu!...

Batiste ¿Per qué hau tardat tant?
borracho. ¿No estabeu ouint

com yo estic tocant?...

Bonifasia. Yo estaba cusint.
Agüela. Yo estaba filant.
Batiste.

Yo estaba cusint.
Yo estaba filant. (Escarnintles.)
Cuant tòca un marit, no es cus:
cuant crida un chèndre, no es fila.

Agüela. Ningú mana en lo meu fus.
Batiste. Ni el meu tòs ningú l' esquila.
Agüela. ¡Masa esquilats qu' estém tots

desde que á tú et coneixém!...

Batiste. ¡Tia!!!
Agüela.  Yo no tinc nebots.
Bonifasia. ¡Mare!...
Agüela.  ¿Qué vòls?
Bonifasia.  Que callém.

¡Totes les nits es asò!...
Nunca acabeu de argüir....

Batiste. Ya acabarém cuant el trò

vinga al ultim á esclafir. (Amenasantla)