Ya vech qu' es debaes.
Aixina son totes
les dònes casaes.
Les unflen com botes,
les carden la llana
dihuit ó vint voltes
per cada semana.
En les trenes sòltes
fuchen del gayato
mentres vá la festa;
pero d' allí á un rato
totes fan com ésta.
Chemequen y ploren
si als marits els guarden, (Acsió de tancarlos.)
y de pena es mòren
perque no les carden.
Per això fan riure,
pues bé saben ells,
que no poden viure
sinse els saragüells.
Ya, pues, qu' el desnugues,
y et vech tan resòlta,
arréglat com pugues
si et carda atra vòlta....
Deslligal, Masiá....