Pàgina:Batiste Moscatell, ó, La mona de Pascua (1862).djvu/13

Aquesta pàgina ha estat revisada.
vaches chuant en cañetes, perque et farás algun tall... ¡Tantes vòltes vá el canteret á la font, qu' al últim fa: ¡clix!
Batiste. ¡Clix!... ¡Ja! ja! ja!...
Tomasa. Y al cap y a la fi, ¿qué pedriem tampòc de que la mar te se tragara? No res. Pera mamar y donar escándalo, cuan manco bultos mes claror.... ¡Mireu quina cara fá!... ¡Pareix que siga Sènto de la Neu.... ú aquell pòbre Vaoro, qu' anaba ara pòcs añs arrere traent ánimes de purgatori per la plasa de la Sèu!... Mira lo qu' et dic, Bonifasia, si yo haguera plegat per mon conte un mamaluco aixina ¡oy Chesus! sempre fent eses, y caentli la baba com una gata malalta, no sé qu' haguera fet en éll! Be que pronte haguera quedat viuda. Perque sòls per no sentir eixe furumet de cansalá ransia, que pòrten sempre damunt els mosquits de bodega, el dia manco pensat en un sofrechit de seba porrina ú dos chirivíes del mareñ en l' òlla, ves busca qui t' ha pegat.
Bonifasia. ¡Calla, Tomasa, y no digues això, filleta; que de sentirte me s' erisen els cabells!... ¡Calla, calla per l' amor de Deu!
Tomasa. ¡Miren quin atra esta!... ¡Pues chica, no! ¡Ara em deixaria yo asaonar les costelles sis vòltes cada dia, sinse dirli sixquera: «¡mira que tinc un granet en la esquena!» ¡Vaya, vaya! Amor con amor se paga, y donde las dan las toman.... A lo manco, despues de ben mamats, sen vingueren á casa per son pèu, y es deixaren caure com un sac de guano baix lo replanell de la escala, ó en un racó del estable, qu' encara sòbra pera ells.... Pero això de qu' el seu vi l' hachen de pagar sempre tan car les pòbres dònes, que no l' ham tastat sixquera, té lliura y micha de clavells y canella.... ¡Palo! ¡palo en ells!... ¡Anda, borrachon! ¡marraixòta!...
Batiste. ¡Pos siñor, y' han tocat dèu!... Don Benito, acompañe, si li pareix, est' atra seguidilla...

(Li pega á Tomasa. Ella chilla com una espernegá, y li