baes; pero mira lo qu' et dic, no men aniré satisfeta, si no li cante abans las verdades del barquero.... Don Benito, fasa vosté el favor de pegarnos cuatre raspaetes de violí.... (A la or-
quesla.) ¡Eu! y vostés disimulen si em desentone algo, perqu' estic un pòc coslipà, y asò de les seguidilles, en lo fret que fá esta nit, se li entravesen a una en lo paladar com les almuchávanes de farina de dacsa. |
Bonifasia. | Yo també faré una probeta, Tomasa, á vore si aixina em pasa un poc el mal humor.... Cuant vullga, Don Benito, ya pòt comensar. |
Canta Bonifasia. |
Batiste. | ¡Bien! ¡bien!... ¡Viva la meua Bonifasia!... |
Canta Tomasa. |
Tomasa. | ¿Qu' et penses que no el tiraria?... Pues no |