Pàgina:Batiste Moscatell, ó, La mona de Pascua (1862).djvu/12

Aquesta pàgina ha estat revisada.
baes; pero mira lo qu' et dic, no men aniré satisfeta, si no li cante abans las verdades del barquero.... Don Benito, fasa vosté el favor de pegarnos cuatre raspaetes de violí.... (A la or-

quesla.) ¡Eu! y vostés disimulen si em desentone algo, perqu' estic un pòc coslipà, y asò de les seguidilles, en lo fret que fá esta nit, se li entravesen a una en lo paladar com les almuchávanes de farina de dacsa.

Bonifasia. Yo també faré una probeta, Tomasa, á vore si aixina em pasa un poc el mal humor.... Cuant vullga, Don Benito, ya pòt comensar.


MUSICA.


Canta Bonifasia.
 El marit vagamundo
 que s' emborracha,
 y à sa muller li pega
 sinse sustansia,
 Mereix entonses,
 que les dònes del barrio
 se li ahurten totes.

Batiste. ¡Bien! ¡bien!... ¡Viva la meua Bonifasia!...

Canta Tomasa.
 Per ma part tindré sempre,
 lo mateix qu' ara,
 alsada la filosa
 contra el que mama;
 Y si poguera....
 de cap el tiraria
 dins de ia sequia.
Canta Batiste.
 Pues si es que vòls tirarme,
 prepara el muscle,
 en un grapat agárram
 y al sequial dume;
 Y al que allí aplegues,
 fes com fan els barqueros
 en les taleques. (Para la música.)

Tomasa. ¿Qu' et penses que no el tiraria?... Pues no